Inscríbete y crea tu propia colección de obras y artículos

Urbipedia usa cookies propias para garantizar funcionalidades y de terceros para información y estadísticas.
Si usa Urbipedia, asumimos que las acepta; en otro caso, debería salir de este sitio.

Diferencia entre revisiones de «Capua»

Ir a la navegaciónIr a la búsqueda
m (Texto reemplaza - '{{W}}' a '{{W}}{{R}}')
Sin resumen de edición
Línea 1: Línea 1:
{{Traducción|catalán|Càpua|ca}}
[[Archivo:Amphitheater_santa_maria_capua_vetere.jpg|300px|thumb|[[Anfiteatro]] de Capua.]]
 
[[Archivo:Amphitheater_santa_maria_capua_vetere.jpg|250px|thumb|[[Anfiteatro]] de Capua.]]
 
En los tiempos antiguos, '''Capua''' era la capital de la [[Campania]], a 26 km del actual [[Nápoles]], en la [[provincia de Caserta]], a orillas del río [[Volturno]]. Tiene unos 25.000 habitantes.
En los tiempos antiguos, '''Capua''' era la capital de la [[Campania]], a 26 km del actual [[Nápoles]], en la [[provincia de Caserta]], a orillas del río [[Volturno]]. Tiene unos 25.000 habitantes.


Línea 20: Línea 17:


Finalmente los etruscos se vieron obligados a firmar la paz con los samnitas que les otrogaba el privilegio de la ciudadanía de Capua y compartieron con ellos la tierra y i la mitad de la ciudad. En el 423 adC, durante un festival, los samnitas que estaban en Capua, sorprendieron a sus supuestos aliados y se apoderaron de toda la ciudad. Los samnitas eliminaron a la clase dirigente etrusca y dieron el poder a la población local, probablemente osca, que mezclada con  etruscos y samnitas originaron el pueblo de los campanios. Diodoro Sículo sitúa el acontecimiento en el 440 adC.
Finalmente los etruscos se vieron obligados a firmar la paz con los samnitas que les otrogaba el privilegio de la ciudadanía de Capua y compartieron con ellos la tierra y i la mitad de la ciudad. En el 423 adC, durante un festival, los samnitas que estaban en Capua, sorprendieron a sus supuestos aliados y se apoderaron de toda la ciudad. Los samnitas eliminaron a la clase dirigente etrusca y dieron el poder a la población local, probablemente osca, que mezclada con  etruscos y samnitas originaron el pueblo de los campanios. Diodoro Sículo sitúa el acontecimiento en el 440 adC.
<!--  In the area several settlements of the [[Villanovian civilization]] were present in pre-historical times, and these were probably enlarged by the [[Oscan]]s and subsequently by the Etruscans.
Etruscan supremacy in Campania came to an end with the [[Samnite]] invasion in the latter half of the 5th century BC. 
About 424 BC it was captured by the Samnites and in 343 BC implored Roman help against its conquerors. Capua entered into alliance with Rome for protection against the Samnite mountain tribes, along with its dependent communities [[Casilinum]], [[Calatia]], [[Atella]], so that the greater part of Campania now fell under Roman supremacy. The citizens of Capua received the ''civitas sine suffragio", citizenship without the vote.
In the second [[Samnite War]] with Rome, Capua proved an untrustworthy Roman ally, so that after the defeat of the Samnites, the Ager Falerus on the right bank of the [[Volturno|Volturnus]] was confiscated. In 318 BC the powers of the native officials (meddices) were limited by the appointment of officials with the title ''praefecti Capuam Cumas'' (taking their name from the most important towns of Campania); these were at first mere deputies of the ''praetor urbanus'', but after 123 BC were elected Roman magistrates, four in number; they governed the whole of Campania until the time of Augustus, when they were abolished. It was the capital of [[Campania Felix]].
In 312 BC, Capua was connected with [[Rome]] by the construction of the ''[[Appian way|Via Appia]]'', the most important of the military highways of Italy. The gate by which it left the [[Servian walls]] of Rome bore the name [[Porta Capena]] -- perhaps the only case in which a gate in this enceinte bears the name of the place to which it led. At what time the [[Via Latina]] was stretched to Casilinum is doubtful (it is quite possible that it was done when Capua fell under Roman supremacy, i.e. before the construction of the ''[[Via Appia]]''); it afforded a route only 10&nbsp;km (6&nbsp;mi) longer, and the difficulties with its construction were much less; it also avoided the troublesome journey through the [[Pontine Marshes]].
The importance of Capua increased steadily during the 3rd century BC, and at the beginning of the [[Second Punic War]] it was considered to be only slightly behind Rome and [[Carthage]] themselves, and was able to furnish 30,000 infantry and 4,000 cavalry. Until after the defeat of [[Cannae]] it remained faithful to Rome, but, after a vain demand that one of the consuls should always be selected from it or perhaps in order to secure regional supremacy in the event of a Carthaginian victory, it defected to [[Hannibal]], who made it his winter quarters: he and his army were voluntarily received by Capua. [[Livy]] and others have suggested that the luxurious conditions were Hannibal's Cannae because his troops became soft and demoralized by luxurious living.  Historians from Bosworth Smith onwards have been sceptical of this, observing that his troops gave as good account of themselves in battle after that winter as before. After a long siege it was taken by the Romans in 211 BC and severely punished; its magistrates and communal organization were abolished, the inhabitants who weren't killed lost their civic rights, and its territory was declared ''ager publicus'' (Roman state domain). Parts of it were sold in 205 BC and 199 BC, another part was divided among the citizens of the new colonies of [[Volturnum]] and [[Liternum]] established near the coast in 194 BC, but the greater portion of it was reserved to be let by the state.
Considerable difficulties occurred in preventing illegal encroachments by private persons, and it became necessary to buy a number of them out in 162 BC. It was, after that period, let, not to large but to small proprietors. Frequent attempts were made by the democratic leaders to divide the land among new settlers. [[Brutus]] in 83 BC actually succeeded in establishing a colony, but it was soon dissolved; and [[Cicero]]'s speeches ''De Lege Agrania'' were directed against a similar attempt by [[Servilius Rullus]] in 63 BC.
In the meantime the necessary organization of the inhabitants of this thickly populated district was in a measure supplied by grouping them round important shrines, especially that of [[Diana (goddess)|Diana Tifatina]], in connection with which a ''pagus Dianae'' existed, as we learn from many inscriptions; a ''pagus Herculaneus'' is also known.
The town of Capua belonged to none of these organizations, and was entirely dependent on the ''praefecti''. It enjoyed great prosperity, however, due to their growing of [[spelt]], a grain that was put into [[groats]], wine, roses, spices, [[unguent]]s etc., and also owing to its manufacture, especially of bronze objects, of which both [[Cato the Elder|the elder Cato]] and [[Pliny the Elder|the elder Pliny]] speak in the highest terms.
Its luxury remained proverbial; and Campania is especially spoken of as the home of [[gladiator]]ial combats. From the gladiatorial schools of Campania came [[Spartacus]] and his followers in 73 BC. [[Julius Caesar]] as [[consul]] in 59 BC succeeded in carrying out the establishment of a Roman colony under the name '''Julia Felix''' in connection with his agrarian law, and 20,000 Roman citizens were settled in this territory.
The number of colonists was increased by [[Mark Antony]], Augustus (who constructed an [[aqueduct]] from the ''Mons Tifata'' and gave the town of Capua estates in the district of [[Knossos|Cnossus]] in [[Crete]] valued at 12 million [[sestertius|sesterces]]) and [[Nero]].
In the war of 69 it took the side of [[Vitellius]]. Under the later empire it is not often mentioned; but in the 4th century it was the seat of the ''consularis Campaniae'' and its chief town, though [[Ausonius]] puts it behind Mediolanum ([[Milan]]) and [[Aquileia]] in his ''ordo nobilium urbium''.
-->


El cambio de dirigentes no afectó a la prosperidad de la ciudad, que permaneció próspera y con cierta hegemonía sobre las ciudades vecinas. En el 343 adC, Tito Livio dice que era la ciudad más opulenta de Italia. Pero esta riqueza provocó que la población se volviera otra vez refinada y perdieran su capacidad guerrera y la posibilidad de competir con los samnitas que seguían viviendo en las montañas.
El cambio de dirigentes no afectó a la prosperidad de la ciudad, que permaneció próspera y con cierta hegemonía sobre las ciudades vecinas. En el 343 adC, Tito Livio dice que era la ciudad más opulenta de Italia. Pero esta riqueza provocó que la población se volviera otra vez refinada y perdieran su capacidad guerrera y la posibilidad de competir con los samnitas que seguían viviendo en las montañas.
Línea 61: Línea 33:


Capua aportó a la guerra treinta mil infantes y 400 caballeros. No obstante, las otras ciudades de Campania ([[Nola]], [[Nápoles|Neápolis]] y [[Cumas]], principalmente) se negaron a seguir a Aníbal. el general cartaginés estuvo aquel invierno en la ciudad y la riqueza de Capua tuvo un efecto negativo sobre las tropas y su disciplina. En 212 adC los [[ejército de la Roma Antigua|romanos]] emprendieron el asedio de la ciudad.
Capua aportó a la guerra treinta mil infantes y 400 caballeros. No obstante, las otras ciudades de Campania ([[Nola]], [[Nápoles|Neápolis]] y [[Cumas]], principalmente) se negaron a seguir a Aníbal. el general cartaginés estuvo aquel invierno en la ciudad y la riqueza de Capua tuvo un efecto negativo sobre las tropas y su disciplina. En 212 adC los [[ejército de la Roma Antigua|romanos]] emprendieron el asedio de la ciudad.
<!--  Anníbal va venir des la [[Pulla]] i va obligar a aixecar al setge, però tant aviat com es va retirar els cònsols Fulvius i Claudius van renovar el setge. Els esforços d'Anníbal per forçar la retirada romana no van reeixir i la fam va començar a la ciutat, i aviat els capuans es van rendir sense condicions (211 aC). La ciutat fou castigada: els senadors i nobles foren executats; altres foren enviats a llocs llunyans, com la regió del Tíber; el territori de la ciutat fou confiscat per l’estat, les magistratures locals abolides, i la població que va restar o es va establir a la ciutat foren subjectes del prefecte de Roma. No es va matar més gent perquè feien falta per les collites d’aquella zona tan fèrtil.
Des llavors la ciutat, que aviat es va recuperar, va ser lleial a Roma. Durant la guerra social Velleius, representant de la ciutat, va demanar el restabliment dels privilegis municipals.
La ciutat continuava essent important en aquest temps. Sul·la va reunir un exèrcit a la ciutat per anar a lluitar contra Mitridates del [[Pont]], i on va reunir les seves legions contra Roma. A la ciutat, l’any següent, Cinna es va revoltar contra el senat. A la guerra entre Pompeu i Cèsar, els pompeians van convertir Càpua en quarter general, però la van haver d’abandonar. També va jugar algun paper durant la [[conspiració de Catilina]].
El territori que havia estat de la ciutat va romandre en mans de l'estat i fins i tot durant el temps dels Gracs va quedar exempt de repartiment. El 63 aC el tribú Servilius Rullus, va proposar una llei agrària que tenia com objectiu la distribució d’aquest districte però l’eloqüència de [[Ciceró]] va provocar que fos desestimada; però finalment el repartiment es va fer en virtut de la ''lex Júlia'', aprovada sota Cèsar el 59 aC i vint mil romans es van establir als camps de la Campània (''Ager Campanus'' i ''Ager Stellatis'') i es va establir la colònia; probablement llavors els capuans ja havien recuperat els drets municipals que sembla posseïen, al menys, des del temps de Ciceró.
Càpua fou en endavant colònia però els colons no van poder gaudir tranquils les terres. Entre les terres que els triumvirs van haver de prometre a les legions l’any 43 aC hi havia Càpua. ES creu que va ser donada als veterans d'Octavi qui mes tard la va fer el seu quarter durant la guerra de [[Perúsia]] contra Marc Antoni (41 aC). Després d'[[Accium]] (31 aC) es van establir nous colons. Llavors la ciutat es va dir  ''Colònia Júlia Augusta Fèlix'', tal com es troba a alguna inscripció. August va cedir a la municipalitat un valuós terreny a Creta i hi va construir un aqüeducte.
Durant l’imperi la ciutat va donar pocs motius per parlar-ne. Estrabó l’anomena ''metròpolis'' de Campània. Sota [[Neró]] va rebre més colons militars. El 69 va adherir al partit de [[Vitel·li]], el que va portar la ruïna a moltes famílies. Al segle III havia declinat una mica però era encara la octava ciutat del imperi.
El 456 va ser ocupada per [[Genseric]] rei dels vàndals i fou destruïda però es va poder recuperar, si bé ja no amb la importància d’abans. Apareix esmentada durant les guerres gòtiques i la conquesta de [[Belisari]]. Al segle VIII tornava a ser una ciutat prospera. El 840 fou ocupada pels sarrains i els habitants es van refugiar a les muntanyes (ja que la ciutat, a la plana, no es podia defensar), fins que el 856 aC el bisbe Landolf va convèncer a la gent de tornar i establir-se a l’antiga ciutat veïna de Casilinum, en posició de millor defensa i que va esdevenir una fortalesa a la que es va donar el nom de Càpua. L’antiga Càpua es avui la vila de Santa Maria di Capua o Santa Maria Maggiore.
Queden algunes restes de l'aqüeducte d'August, conegut com ''Aqua Júlia'', i de l'amfiteatre (Càpua fou un gran centre de gladiadors i va tenir una escola en la que va aprendre el famós [[Espartac]], de la qual es va escapar amb 70 companys i va començar la guerra). La ciutat tenia un Capitoli (segons [[Suetoni]]) però no en queden restes. Sí que es veuen una part de les muralles. S’ha trobat també un arc triomfal prop de l'amfiteatre.
El territori de Càpua s’estenia fins a la desembocadura del Volturno (abans Volturnus). Al nord del riu s’anomenava ''Ager Falernus'' i al sud ''Ager Campanus''. La regió de la muntanya ''Callicula'', de [[Cales]] a Casilinum, fou anomenada ''Campus Stellatis''.
La regió de Càpua després de l’escomesa sarraïna del 840, va escapar al control del ducat de [[Benevent]] on havia esclatat la guerra civil. La regió era administrada per gastalds del duc. Un noble de nom Landulf es va fer l’amo de la regió que va esdevenir comtat (840-[[847]] reconeixent la sobirania de Benevent i el 847 la de [[Salern]]) i després, quant el comte Atenolf I es va apoderar de Benevent (900) en principat, erigit per aquest Atenolf I. A la mort de Landolf IV de Benevent i VI de Càpua  els dos principats es van repartir entre els seus dos fills, i el de Càpua va tocar al fill Landonulf I amb el que  Càpua va esdevenir independent.
== Llista de comtes i prínceps ==
*'''Comtes'''
**Landolf I  840-842
**Landone I 842-861  (fill)
**Landone II 861  (fill)
**Pandone 861-862 
**Pandonolf 862  (fill de Landone I)
**Landolf II 862-879 (germà)
**Pandonolf (segona vegada)  879-882
**Landone III  882-885  (fill de Landone II)
**Landonolf I  de Teano 885-887 (parent, relació no establerta)
*'''Prínceps'''
**Atenolf I 887-910 (fins el 900 comte; des 900 unit amb Benevent) (fill)
**''a Benevent 900-983''
**Atenolf II 910-935 (fill)
**Landolf III Carinola 935-943 (I de Benevent) (germà)
**Landolf IV el roig 943-961 (fill)
**Pandolf I Cap de ferro 961-982 (germà) (de Benevent-Càpua des 968)
**Landolf V (associat a Benevent) 961-968
**Landolf VI el agosarat 968-983 (associat a Càpua 968-982 de Benevent-Càpua 982-983)
**Landonolf II  983-993
**Aloara  982-992 
**Laidolf 993-999
**Ademar  999
**Landolf VII de Santa Agata 999-1007 (germà de Landolf VI)
**Pandolf II  1007-1022  (germà)
**Pandolf III  1009-1016  (regent 1009-1014) (fill de Landolf VII)
**Pandolf IV  1016-1021  (fill)
**Pandolf V  1020-1022  (fill de Pandolf II)
**Pandolf VI  1021-1026  (fill)
**Joan  1022-1026
**Pandolf IV (segona vegada)  1026-1039
**Pandolf V (segona vegada) 1026-1038 
**Guaimar 1038-1046
**Pandolf IV (tercera vegada)  1046-1050 
**Pandolf V (tercera vegada)  1047-1057 
**Landolf VIII  1047-1059  (fill de Pandolf VII)
**''als normands 1059''
**Ricard I Drengot, comte d'Aversa 1058-1078
**Jordà I  1078-1091
**Ricard II 1091
**Landone IV  1091-1098  (dinastia llombarda)
**Ricard II (segona vegada)  1098-1106
**Robert I  1107-1120
**Ricard III  1120
**Jordà II  1120-1127
**Robert II  1127-1135
**Alfons d'Hauteville 1135-1137 
**Robert II (segona vegada) 1137
**Alfons (segona vegada) 1137-1144
**Guillem d'Hauteville (rei de Sicília 1154-1166) 1144-1155 
**Robert II (tercera vegada) 1155-1156
**''A Sicília 1156''
El 1282 el país fou ocupat en part pels catalans que es van comprometre a retornar-lo als [[Anjou]] pel [[tractat d'Anagni]] del 1295 i així va passar al [[regne de Nàpols]]. El 1501 fou saquejada per [[Cèsar Borja]], al servei de França. El Regne de les [[Dues Sicílies]], continuació del de Nàpols, va subsistir fins el 1861. En aquesta data Càpua es va incorporar a Itàlia.
-->


== Enlaces externos ==
== Enlaces externos ==
Línea 145: Línea 38:
{{wikiolimpiada|2}}
{{wikiolimpiada|2}}
[[Categoría:Ciudades de Roma Antigua]]
[[Categoría:Ciudades de Roma Antigua]]
 
{{W}}
[[ca:Càpua]]
[[Capua]]
[[Capua]]
[[eo:Capua]]
[[Capoue]]
[[he:קפואה]]
[[hu:Capua]]
[[Capua (CE)]]
[[ja:カプア]]
[[ka:კაპუა]]
[[la:Capua]]
[[nap:Capua (CE)]]
[[Capua]]
[[no:Capua]]
[[pl:Capua]]
{{W}}{{R}}[[Cápua]]
[[ru:Капуя]]
[[sk:Capua]]
[[sl:Kapua]]
[[sr:Капуа]]
[[sv:Capua]]
[[vo:Capua]]
[[zh:卡普阿]]

Revisión del 17:10 6 oct 2011

Anfiteatro de Capua.

En los tiempos antiguos, Capua era la capital de la Campania, a 26 km del actual Nápoles, en la provincia de Caserta, a orillas del río Volturno. Tiene unos 25.000 habitantes.

La ciudad antigua, que no estaba donde está la actual ciudad de Capua, sino en el municipio vecino de Santa Maria Capua Vetere, se llamaba ya Capua (en latín Capua), derivación posible de Kampanos (latín Campanus), que a su vez derivaría de Campo, por su situación en un campo (llanura) fértil. La ciudad moderna ocupa el lugar de la antigua ciudad de Casilinum.

Fue fundada probablemente por los etruscos en el año 600 adC.

Los capuanos dieron el nombre a Campania; su pueblo fue llamado campanios por los romanos y el territorio Campanus Ager. Estrabón dice que Capua deriva de caput, es decir, cabecera (de la región). Otros hacen derivar el nombre de Capis, que podría ser un griego mitológico o el conquistador samnita que se apoderó de la ciudad en el 423 adC. También se hace derivar el nombre de Capua de la palabra etrusco Capue, cuyo significado se desconoce.

Ocupada por los etruscos en el siglo V adC, su nombre fue Volturnus, según Tito Livio, y fueron los samnitas los que la llamaron Capua, pero otros escritores dicen que Capua era un nombre etrusco. Otras opiniones dicen que era un nombre osco que llevaba la ciudad antes de la conquista etrusca y de que los samnitas la recuperaran.

Estaba conectada con Roma por la via Apia, siendo famosa por sus bronces y perfumes y colocándose por su prosperidad en el segundo lugar de Italia después de Roma. En ella tuvo lugar la rebelión de los esclavos capitaneados por Espartaco, en el año 73 adC.

En todo caso la ciudad no despegó hasta el establecimiento de los etruscos que fundaron, quizás sobre una ciudad preexistente, la ciudad de Volturno. Catón el Viejo dice que esto sucedió en el 471 adC, quien concretamente dice que fue 260 años antes de que fuera tomada por Roma, refiriéndose no a su captura en 221 adC durante la Segunda guerra púnica, sino a su sometimiento a Roma en 338 adC.

Pero otros autores lo datan antes (hay quien afirma que en el 800 adC). Bajo dominio etrusco, Capua fue la principal de las doce ciudades etruscas de la región y debió ejercer una posición hegemónica sobre el resto o la mayoría. Adquirió un alto grado de prosperidad. Pero el refinamiento de los habitantes les hizo poco hábiles para la guerra, y los samnitas se aprovecharon de ello.

Finalmente los etruscos se vieron obligados a firmar la paz con los samnitas que les otrogaba el privilegio de la ciudadanía de Capua y compartieron con ellos la tierra y i la mitad de la ciudad. En el 423 adC, durante un festival, los samnitas que estaban en Capua, sorprendieron a sus supuestos aliados y se apoderaron de toda la ciudad. Los samnitas eliminaron a la clase dirigente etrusca y dieron el poder a la población local, probablemente osca, que mezclada con etruscos y samnitas originaron el pueblo de los campanios. Diodoro Sículo sitúa el acontecimiento en el 440 adC.

El cambio de dirigentes no afectó a la prosperidad de la ciudad, que permaneció próspera y con cierta hegemonía sobre las ciudades vecinas. En el 343 adC, Tito Livio dice que era la ciudad más opulenta de Italia. Pero esta riqueza provocó que la población se volviera otra vez refinada y perdieran su capacidad guerrera y la posibilidad de competir con los samnitas que seguían viviendo en las montañas.

En el 343 adC, los sidicinos, una tribu independiente, fue atacada por los samnitas y pidieron ayuda a Capua, pero fueron derrotados en la llanura entre la montaña Tifata y la ciudad y se hubieron de resguardar dentro de las murallas. Los capuanos pidieron ayuda a Roma. Una guarnición romana se estableció allí. La sumisión de Capua no duró mucho tiempo, ya que unos años después luchó al lado de la Liga Latina contra Roma.

Derrotados latinos y capuanos, la ciudad pasó a Roma y tuvo que ceder la llanura de Falernia. Los caballeros capuanos que ase pousieron a la guerra contra los romanos obtuvieron el derecho de ciudad romana y el resto de capuanos recibieron la civitas sine suffragio (ciudad sin voto).

Capua continuó manteniendo su administración local con magistrados propios y tuvo la consideración de municipium. los jefes locales ostentaban el título de Meddix Tuticus, que era un título osco.

En 317 adC, surgieron disensiones internas y se solicitó al Senado Romano que interviniera. El Senado introdujo varias regulaciones (a propuesta del pretor L. Furius), que consiguieron restaurar la paz social.

Capua mantuvo su riqueza y prosperidad. Era la tercera ciudad en importancia (detrás de Roma y Cartago) en la época de la Segunda guerra púnica.

Aníbal intentó atraerla a su causa y después de la batalla de Cannas (216 adC), el partido popular de la ciudad, dirigido por Pacuvius Calavius y Vibius Virrius, abrieron las puertas a los cartagineses.

Capua aportó a la guerra treinta mil infantes y 400 caballeros. No obstante, las otras ciudades de Campania (Nola, Neápolis y Cumas, principalmente) se negaron a seguir a Aníbal. el general cartaginés estuvo aquel invierno en la ciudad y la riqueza de Capua tuvo un efecto negativo sobre las tropas y su disciplina. En 212 adC los romanos emprendieron el asedio de la ciudad.

Enlaces externos[editar]

Plantilla:Wikiolimpiada

Wikipedia-logo.jpg
Wikipedia, con licencia CC-by-sa
Artículo procedente de Urbipedia.org. Con licencia Creative Commons CC-BY-NC-SA excepto donde se indica otro tipo de licencia.
Origen o autoría y licencia de imágenes accesible desde PDF, pulsando sobre cada imagen.
https://www.urbipedia.org/w/index.php?title=Capua&oldid=260529